Floressàs, mon país natal
Benlèu de mos lecturs que m'interèssi gaire,
Digun n'a jamai vist l'endreit ont sèi nascut
E d'ont sèi davalat aiciu, tal qu'un perdut,
En quêtant mos amics e mon paire e ma maire.
O Floressàs aimat, per tant de poder plaire
Al passant que te vei, sès pas pro bien metut !
Mes ses mon brèç, es pro, t'èi totjorn conescut,
Ei galopat tos camps e viscut de ton aire.
Tanben, se quauque còp vèni te visitar,
Corri mai qu'un lapin, mon cur bat a petar
Quand vesi puntejar tas duas tors que s'enàrtan.
Aquò's pus fort que io, me ven la grema a l'uèlh
En pensant al bèl temps, dins l'ostal paternèl...
A ! malurós tres còps, malurós los que pàrtan !
1893 - Paul Froment